Taula de continguts:

Patrimoni net de Berenice Bejo: wiki, casat, família, casament, sou, germans
Patrimoni net de Berenice Bejo: wiki, casat, família, casament, sou, germans

Vídeo: Patrimoni net de Berenice Bejo: wiki, casat, família, casament, sou, germans

Vídeo: Patrimoni net de Berenice Bejo: wiki, casat, família, casament, sou, germans
Vídeo: Berenice Bejo bound and OTM gagged 2024, Abril
Anonim

El valor net de Bérénice Bejo és d'1,5 milions de dòlars

Biografia de la wiki de Bérénice Bejo

Carl Adolf "Max" von Sydow (/vɒn ˈsiːdoʊ/; suec: [fɔn ˈsyːdɔv]; nascut el 10 d'abril de 1929) és un actor suec que també té la ciutadania francesa des de 2002. Ha protagonitzat moltes pel·lícules i ha tingut papers secundaris en desenes. més en molts idiomes, com ara suec, noruec, anglès, italià, alemany, danès, francès i espanyol. Von Sydow va rebre el Premi Cultural de la Fundació Reial de Suècia el 1954, va ser nomenat Commandeur des Arts et des Lettres el 2005 i va ser nomenat Chevalier de la Légion d'honneur el 17 d'octubre de 2012. Alguns dels seus papers cinematogràfics més memorables inclouen Knight. Antonius Block a El setè segell (1957), d'Ingmar Bergman, la primera de les seves onze pel·lícules amb Bergman, i la pel·lícula que inclou les escenes icòniques en què juga als escacs amb la mort; Martin a Through a Glass Darkly (1961); Jesús a la història més gran mai contada (1965); Oktober a The Quiller Memorandum (1966); Karl Oskar Nilsson a Els emigrants (1971); Roy Lindberg a Eblekrigen (The Applewar) (1971); Father Lankester Merrin a The Exorcist (1973); Joubert l'assassí a Tres dies del còndor (1975); Ming the Pieless a Flash Gordon (1980); el vilà Ernst Stavro Blofeld a la pel·lícula de James Bond Never Say Never Again (1983); Liet-Kynes a Dune (1984); Frederick a Hannah i les seves germanes (1986); Lassefar a Pelle el Conqueridor (1987), pel qual va rebre la seva primera nominació a l'Oscar; el doctor Peter Ingham a Awakenings (1990); Lamar Burgess a Minority Report (2002) i The Renter a Extremely Loud and Incredibly Close (2012), que li va valer la seva segona nominació a l'Acadèmia.

Recomanat: